Aquest escrit ha estat publicat per la Revista Consomer Eroski, de la Fundació Eroski, de la qual s'ha realitzat la següent còpia.

Llavors de lli: remei casolà contra el colesterol

L'ús d'aquests grans o altres complements és més un ajut profilàctica que un tractament

El colesterol elevat en plasma suposa un risc demostrat de malaltia cardiovascular. Els dipòsits al voltant de les artèries són una de les causes d'arteriosclerosi, un pas previ per a l'infart. Nous estudis duts a terme amb llavors de lli apunten efectes positius en el control de la glucosa en sang i del colesterol, en particular, del LDL colesterol (perjudicial). Els resultats són més notables entre persones amb antecedents familiars de dislipèmies o malalties cardiovasculars.

- Imatge: Ratha Grimes -

Les persones els nivells de colesterol en sang arriben als 240 mg / dl dupliquen el risc de patir un infart de miocardi, respecte als qui ronden els 200 mg / dl. . Així ho adverteix la Fundació Espanyola del Cor . . Després del diagnòstic mèdic d'hipercolesterolèmia, el tractament dietètic és la primera elecció per corregir la dislipèmia. Es coneixen una sèrie d'aliments que, per la seva particular composició química, són obligatoris en el menú diari per aconseguir que la teràpia dietètica sigui eficaç: oli d'oliva, alvocat, nous, peix blau, llegums i fruites i hortalisses fresques de la temporada.

L'ús de complements dietètics és una mesura extra per reduir els nivells de colesterol. Els més populars són la lecitina de soja, les càpsules d'oli de peix i els preparats d'all. y el nopal . Altres opcions noves són les llavors de lli, el gingebre i el nopal.

Si tot i seguir una alimentació adequada i recórrer als complements dietètics els resultats en la reducció de la colesterolèmia no són òptims, el metge especialista analitzarà la necessitat d'emprar fàrmacs. El seu efecte serà més intens, ràpid i eficaç.

Llavors de lli i colesterol

La combinació de fibra i àcids grassos omega 3 en les llavors de lli li confereixen qualitats protectores davant malalties cardiovasculars

L'ús de llavors de lli o altres complements per reduir el colesterol actua més com un ajut profilàctica que terapèutica. Pot ser una estratègia útil per controlar el colesterol, en particular, entre els individus amb antecedents familiars de dislipèmies o malalties cardiovasculars. Es disposa de referències recents sobre els efectes positius de les llavors de lli en el control de la glucosa en sang i del colesterol, sobretot, del LDL colesterol (perjudicial).

L'última i més completa és la revisió realitzada des del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York (EUA). S'han identificat dos components bioactius en les llavors: la fibra soluble (pectines i mucílags) i l'oli ric en àcids grassos insaturats (en àcid alfa-linolènic, un tipus d'àcid gras omega 3). Aquest últim és més abundant en l'oli de lli. L'àcid alfa-linolènic és precursor directe dels àcids grassos omega 3, EPA i DHA. Nombrosos estudis comparen els seus efectes hipocolesterolemiants amb els de l'oli de peix. Els omega-3 tenen un paper en la prevenció de les malalties cardiovasculars i un efecte antiinflamatori.

La combinació d'ambdós factors nutricionals, fibra i àcids grassos omega 3, explica que es publicitin les llavors de lli per les seves qualitats protectores davant malalties cardiovasculars. Malgrat aquests usos prometedors, els autors assenyalen que fan falta estudis de més qualitat per fer qualsevol recomanació.

Llavors, ¿senceres, mòltes o en oli?

Des del Laboratori de Biologia Cel · lular del St Boniface Hospital Research Centre de la Universitat de Manitoba, al Canadà, fan un pas més i estudien la biodisponibilitat de l'àcid alfa-linolènic de les llavors i els seus efectes fisiològics segons la forma en què aquestes es prenguin: senceres, mòltes o en oli de llinosa. Per a aquesta investigació es van elaborar panets amb un complement de 30 grams de llavors o sis grams d'àcid alfa-linolènic en l'oli. Els efectes sobre els nivells plasmàtics de ALA (àcid alfa-linolènic) es van mesurar en els participants al mes, als dos mesos i als tres mesos.

Els investigadors van concloure que després de la ingestió d'oli de lli i de llavors mòltes, s'aconsegueix un augment significatiu dels nivells d'ALA (àcid alfa-linolènic) en plasma, aspecte que no succeeix si es prenen les llavors senceres. Un resultat que va sorprendre els autors és que no es detectés un increment significatiu dels nivells plasmàtics d'àcid eicosapentaenoic (EPA) o docosahexaenoic (DHA) en qualsevol dels grups participants, tot i que l'àcid gras que contenen de les llavors és precursor dels anteriors.

En aquest període de temps i amb la dosi inclosa en l'assaig no es van comprovar canvis en el colesterol total ni en els triglicèrids plasmàtics, si bé no es va analitzar si hi va haver canvis en els nivells de LDL-colesterol. Un aspecte negatiu comú a tots els grups va ser l'aparició de malestar gastrointestinal durant les primeres fases de l'estudi. Aquestes molèsties van desaparèixer passades quatre setmanes en el grup que va prendre les llavors mòltes o en forma d'oli, però va ser motiu de retirada d'alguns individus que prenien les llavors de lli senceres.

PA AMB LLAVORS

- Imatge: Foodista -

El pa al qual s'afegeix durant la seva elaboració goma de llavors de llinosa pot ser una alternativa saludable. Un estudi va avaluar l'efecte de la goma de llinosa en els nivells de glucosa i colesterol de baixa densitat (LDL), gràcies al treball d'experts canadencs del Department of Chemistry and Biology (Ryerson University, Ontario) i investigadors indis de la School of Medical Science and Technology, l'Indian Institute of Technology (Kharagpur), i del Department of Biotechnology and Medical Engineering, del National Institute of Technology (Rourkela).

La goma de llinosa està composta per mucílag, un tipus de fibra soluble abundant en les llavors de lli (al costat de la closca) i amb textura semblant a una goma. Les propietats tecnològiques de la goma de llinosa es relacionen amb la seva alta capacitat espessidor, d'inflament, de lligam, que afavoreix l'emulsió. En aquest cas, la goma de llinosa es va incorporar a la farina de blat emprada per fabricar chapatis, un tipus de pa típic de l'Índia.

Un total de 60 pacients amb diabetis 2 van seguir una dieta durant tres mesos que incloïa el consum de sis chapatis diaris amb un total de cinc grams de goma de llinosa. El grup de control format també per 60 persones, va consumir una dieta idèntica, però els chapatis no portaven lli. Es van prendre valors de la bioquímica abans de començar l'estudi i en intervals mensuals. Els resultats van mostrar una disminució del colesterol total i del LDL colesterol. Va millorar també el perfil de la glucèmia en dejú en el grup experimental.

Autor: Per MAITE Zudaire

Font: www.consumer.es