Aquest escrit ha estat publicat per la Revista Consomer Eroski, de la Fundació Eroski, de la qual s'ha realitzat la següent còpia.
La ceba, nou conservant natural
La presència de flavonoides en cebes converteix aquest aliment en un important agent conservador natural
La ceba és un dels aliments més utilitzats a la cuina i amb més possibilitats: pot consumir crua, cuita, caramel · litzada, ratllada o en trossos. Però les seves aplicacions no són només culinàries. Des del punt de vista nutricional, destaquen les seves propietats diürètiques i depuratives. A més, és un remei per a les afeccions respiratòries com la tos, el refredat o la bronquitis i és un efectiu desinfectant. Consumir crua protegeix l'organisme de possibles infeccions. És digestiva, anticancerígena, afrodisíaca i bactericida. Per si fos poc, també gaudeix d'unes excel · lents propietats antimicrobianes que la fan una candidata perfecta per utilitzar com a conservant natural.
- Imatge: Rubén García / Consumer Eroski -
Els vegetals, les llavors i fruites són aliments rics en flavonoides, compostos fenòlics que destaquen pels seus efectes beneficiosos, com l'acció antioxidant, antiinflamatòria, antiviral o antial · lèrgica. La ceba és un dels aliments rics en flavonoides i, per tant, gaudeix de les propietats antioxidants i antimicrobianes descrites. Aquestes particularitats permeten que pugui utilitzar-se en la tecnologia dels aliments com a agent conservador natural, sobretot la ceba groga, una excel · lent font de flavonoides i amb un important poder antioxidant, segons un estudi dut a terme pel Departament de Nutrició i Bromatologia de la Universitat de Barcelona (UB) i el Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia de la UPC. Una acció conservant és sinònim d'una major vida útil dels aliments. Els conservants poden ser naturals o artificials. Tots dos fan la mateixa funció, però es tendeix a utilitzar cada vegada més els primers.
Contra l'oxidació
L'oxidació dels lípids és un dels principals problemes dels aliments. És un fenomen químic que causa una important pèrdua en la qualitat i seguretat. L'ús de la ceba retarda aquesta oxidació i evita el creixement de patògens. Per a la investigació, els experts han realitzat una anàlisi de les diferents varietats de ceba i han determinat que els compostos fenòlics que contenen són capaços d'inhibir el creixement dels microorganismes patògens. L'estudi ha estat efectiu contra el desenvolupament de bacteris com "Bacillus cereus", "Staphylococcus aureus", "Micrococcus luteus" o "Listeria monocytogenes", quatre dels patògens més habituals en el deteriorament dels aliments.
L'oxidació lipídica causa una important pèrdua en la qualitat i seguretat dels aliments
S'ha analitzat la varietat de ceba blanca Fonts d'Ebre, una ceba suau, tendra i dolça, que es caracteritza per una tija gruix, forma rodona a l'arrel i allargada en la part del coll. Aquesta ceba gaudeix de Denominació d'Origen i la distinció (C) de Qualitat Alimentària, que identifica els productes de qualitats gastronòmiques i nutricionals especials. Una altra varietat estudiada va ser la Calçot de Valls, una ceba de color blanc i desenvolupada sota terra, de manera que la part soterrada és molt tendra i d'un dolçor extrem. També s'ha analitzat la varietat de ceba groga Gra d'Or, una de les més cultivades i consumides al món, que es distingeix per tenir una mida més gran i un color groc.
El poder dels flavonoides
Els flavonoides són compostos presents en fruites, verdures, llavors i flors, així com en la cervesa, el te verd i negre, la soja i el vi. A més d'antioxidants, aquests compostos tenen funcions antifúngiques i bactericides, confereixen color als aliments i destaquen per una important capacitat per fixar metalls com el ferro en l'organisme. Es troben en les parts més exteriors de la planta. Entre els diferents flavonoides, els citroflavonoides es localitzen a les cebes, cireres, raïm, taronges, llima o llimona, entre altres. Els de la soja, també anomenats isoflavones, són freqüents en el tofu, el tempeh, la farina o la llet. Les antociandinas, uns pigments vegetals responsables de la coloració vermella de les cireres o l'àcid elàgic, estan també en raïms i en verdures.
MÉS CONSERVANTS NATURALS
Els conservants artificials són unes substàncies particularment noves. En l'antiguitat, els aliments es conservaven mitjançant mètodes naturals amb vinagre, sal o diferents espècies. Avui en dia, és un procés molt més estricte i ha suposat un augment de l'ús dels conservants artificials, encara que aquesta tendència comença a canviar. Cada vegada més, substàncies naturals i quotidianes pròpies de la dieta exerceixen un important paper conservador. Alguns exemples són:
- La curcumina (E100), un colorant groc natural que pot obtenir-se també de forma química. És present a la mantega, la llet, el formatge o els productes de pastisseria.
- La lactoflavina (E101) és un colorant groc present en els ous, la llet, el formatge i les postres instantanis. No hi ha risc de toxicitat.
- La clorofil · la (E140), colorant verd procedent de les plantes i present en les mostasses, no representa cap toxicitat.
- Els carotenoides (I160), colorants naturals obtinguts de les plantes que es converteixen en les vitamines de l'organisme.
- Les xanofilas (E161) són colorants naturals presents en productes de pastisseria i tampoc provoquen toxicitat.
- Els antocians són de color vermell, violeta o blau i es troben en els llegums. És un carbonat càlcic de coloració blanca i grisenca d'origen mineral sense cap risc tòxic. És present en els productes de pastisseria.
Autor: Per NATÀLIA GIMFERRER MORATÓ
www.consumer.es
L'ús de la ceba, com a ajudant en els refredats i grip. Aquest hivern ha provat i comprovat els beneficis de tenir un plat a l'habitació, durant les hores de descans, amb una ceba oberta en 6 o 8 parts. Realment funciona. Millora les vies respiratòries. Atenua la congestió nasal i traqueal. Minora substancialment la tos. Un remei casolà per tenir en compte. Totalment natural, sense perills, econòmic, molt eficaç, i que amb poc esforç i dedicació alleuja els símptomes dels refredats i grip. Evita el consum de medicines químiques.